Decret prurilingüe 9/2017

En aquesta entrada faré referència al decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana, en el qual apareix un apartat molt interessant per a mi com és la importància de destacar la situació sociolingüística i el marc legal en el qual es troba la llengua valenciana en aquest moment. D'aquesta manera i, fent referència a les activitats del meu blog, el valencià és una llengua que podem utilitzar legalment dia a dia, no solament en un marc escolar, sinó també en el carrer,

Les activitats del meu blog i la meua unitat didàctica, estan dissenyades per a traure les matemàtiques de l'aula i utilitzar-les en la vida quotidiana, per la qual cosa, usar aqueixes matemàtiques en les diferents llengües que podem usar en la nostra comunitat és una manera de millorar la qualitat cultural del nostre país i de les persones que habiten en ell.


III. Situació sociolingüística i marc legal

El valencià, dins del conjunt de la seua àrea lingüística, ha sofert
històricament un bandejament sociopolític i una estigmatització ideològica,
encara que també s’ha beneficiat dels canvis sociopolítics i
sociolingüístics i de les transformacions culturals i tecnològiques que
s’han registrat en les darreres dècades. La voluntat política d’avançar
en el camí de la plena recuperació de la llengua pròpia dels valencians i
valencianes es fonamenta en el marc legal vigent, aprovat per un ampli
consens de les forces polítiques que en cada moment han gaudit de
representació parlamentària.

La Constitució Espanyola de 1978 estableix, en l’article 3.1, que el
castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que tots els ciutadans
espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la. Així mateix,
determina en el punt 3.2 que les altres llengües espanyoles han de ser
també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb
els seus estatuts. I en el punt 3.3 estipula que la riquesa de les diferents
modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que ha de
ser objecte d’especial respecte i protecció.

L’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
vigent determina que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el
valencià. I en el punt 6.2 precisa que el valencià és oficial a la Comunitat
Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial a tot
l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament
del valencià i en valencià. A més a més, el punt 6.5 prescriu que
s’ha d’atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
Així mateix, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat,
d’ús i ensenyament del valencià, dedica tot el títol segon a la regulació
del valencià en l’ensenyament. En concret, l’article 18.1 estableix que
la incorporació del valencià a l’ensenyament és obligatòria en tots els
nivells educatius i que als territoris de predomini lingüístic castellà,
enumerats en l’article 36 de la llei, la incorporació s’ha de fer de manera
progressiva, atenent la situació sociolingüística particular, de la manera
que reglamentàriament es determine. A més a més, l’article 19.2 prescriu
que al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació
del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja sigut la llengua
habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a
utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.
El professorat valencià ha estat al llarg d’aquests anys una de les
claus en la recuperació del valencià i un referent en pràctiques educatives
innovadores amb relació a l’ensenyament-aprenentatge de llengües.
No obstant això, les dades demolingüístiques disponibles i els informes
d’avaluació educativa confirmen la necessitat de corregir els desequilibris
de competència i ús del valencià en el conjunt de la població
escolaritzada, com també la manca de domini efectiu de l’anglés com
a llengua de comunicació internacional. Aquest fet, en un context com
l’actual i amb els acords i objectius marcats per les institucions europees
ja esmentats i la voluntat del govern valencià, ha de ser corregit i
millorat decididament.