La formació del profesorat

Ací podeu llegir la conferència de Maria Antònia Canals a la Universitat de Barcelona sobre la importància de la formació del profesorat en l'ambit matemàtic.

https://atlas.mat.ub.edu/personals/casac/articles/cdr.pdf

Exercicis per a trebajar les matemàtiques

Ací podeu veure un vídeo amb exemples de com trebajar conceptes matemàtiques des de molt petits:

Matemàgia

A continuació podeu llegir l'entrevista a Fernando Blasco, matemàtic i mag aficionat i autor del llibre "Matemàgia"

http://www.fblasco.com/media/diarigirona.pdf

Les matemàtiques i el seu ensenyament

Des que Pitàgores encunyara el terme matemàtiques allà pel segle VI abans de Crist, la manera d'adquirir i ensenyar coneixements matemàtics ha sigut una preocupació constant de la humanitat en totes l'èpoques. 

Clar que per a Pitàgores les matemàtiques era una ciència molt més àmplia que el que entenem avui dia com a tal. Englobava de fet tot el saber científic. Els pitagòrics són els que van dividir el saber en les cuatre matèries, Aritmètica (el seu lema era "tot és nombre"), Geometria, Música i Astronomia. El perdurable cuadrivium que, al costat de la Lògica, la Retòrica i la Gramàtica, el trivium, va constituir la base de l'ensenyament durant més de dos mil anys. Les set branques dels sabers humanístics, en contraposició als teològics. Ben avançat el segle XVII la formació universitària de Newton a Cambridge estava basada en aquestes matèries.

Els continguts abastats per les Matemàtiques constituïen de fet el conjunt de sabers relacionats amb la naturalesa.

Malgrat la seua imatge de veritats immutables des dels temps de la Grècia Clàssica, les matemàtiques són una ciència viva, en constant evolució, i no solament pels continguts que abasta. Els intents de resoldre problemes històrics han anat donant origen a noves branques de les matemàtiques. 

Text de: Antonio Pérez Sanz 

Mestres, matemàtiques i educació

Quantes vegades heu sentit "al meu fill se li donen malament les matemàtiques" "jo sóc de lletres" "mai m'han agradat les matemàtiques"?

Què estem fent malament en les escoles perquè una cosa tan bàsica en la vida diària se'ns de "mal"?

Els mestres, des del començament de l'escolarització dels xiquets hem de fer útil la utilització de les matemàtiques per a la resolució de problemes. És important que els nostres alumnes coneguen els nombres i la quantitat que representa però, és molt més important que entenguen la utilitat d'aquests. Per descomptat, açò és alguna cosa que la maduresa psíquica dels xiquets desenvoluparà amb el temps, però diversos estudis que demostren que l'ésser humà entén la lògica molt abans de desenvolupar el llenguatge.

Sent açò cert, l'escola ha d'enfocar-se cap a un ensenyament més funcional. Ens ensenyen els decimals, per exemple, per a poder comprar i pagar però, quan d'adults ens trobem davant un aparcament en el qual el minut costa 0.023 *cent, els comptes ja no ens ixen, i no sabem calcular el preu que ens costarà l'estada d'una hora en aqueix aparcament sense traure la calculadora.

L'educació és un dels pilars bàsics en la vida dels xiquets i els mestres hem de fer aquesta estada tan llarga cridanera i apetible, ja que de mitjana passem un mínim de 13 anys en l'escola.

Els mestres hem de ser conscients de les qualitats i capacitats psíquiques de cadascun dels nostres alumnes, hem de conéixer-los i adaptar el nostre ensenyament a ells per a millorar la qualitat educativa, no solament en matemàtiques sinó també en la resta d'assignatures.

Educació i xarxes socials

Aquest article d'opinió ho vaig trobar per casualitat fa alguns anys i em va semblar molt interessant lloc que ja en el 2010 parlàvem dels riscos que tenen les xarxes socials i les tecnologies de la informació i la comunicació en la vida dels més joves. Us deixe l'enllaç perquè pugueu llegir-ho i reflexionar sobre aquest tema.

http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/173859-educacio-i-riscos-a-les-xarxes-socials.html

Decret prurilingüe 9/2017

En aquesta entrada faré referència al decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana, en el qual apareix un apartat molt interessant per a mi com és la importància de destacar la situació sociolingüística i el marc legal en el qual es troba la llengua valenciana en aquest moment. D'aquesta manera i, fent referència a les activitats del meu blog, el valencià és una llengua que podem utilitzar legalment dia a dia, no solament en un marc escolar, sinó també en el carrer,

Les activitats del meu blog i la meua unitat didàctica, estan dissenyades per a traure les matemàtiques de l'aula i utilitzar-les en la vida quotidiana, per la qual cosa, usar aqueixes matemàtiques en les diferents llengües que podem usar en la nostra comunitat és una manera de millorar la qualitat cultural del nostre país i de les persones que habiten en ell.


III. Situació sociolingüística i marc legal

El valencià, dins del conjunt de la seua àrea lingüística, ha sofert
històricament un bandejament sociopolític i una estigmatització ideològica,
encara que també s’ha beneficiat dels canvis sociopolítics i
sociolingüístics i de les transformacions culturals i tecnològiques que
s’han registrat en les darreres dècades. La voluntat política d’avançar
en el camí de la plena recuperació de la llengua pròpia dels valencians i
valencianes es fonamenta en el marc legal vigent, aprovat per un ampli
consens de les forces polítiques que en cada moment han gaudit de
representació parlamentària.

La Constitució Espanyola de 1978 estableix, en l’article 3.1, que el
castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que tots els ciutadans
espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la. Així mateix,
determina en el punt 3.2 que les altres llengües espanyoles han de ser
també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb
els seus estatuts. I en el punt 3.3 estipula que la riquesa de les diferents
modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que ha de
ser objecte d’especial respecte i protecció.

L’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
vigent determina que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el
valencià. I en el punt 6.2 precisa que el valencià és oficial a la Comunitat
Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial a tot
l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament
del valencià i en valencià. A més a més, el punt 6.5 prescriu que
s’ha d’atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
Així mateix, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat,
d’ús i ensenyament del valencià, dedica tot el títol segon a la regulació
del valencià en l’ensenyament. En concret, l’article 18.1 estableix que
la incorporació del valencià a l’ensenyament és obligatòria en tots els
nivells educatius i que als territoris de predomini lingüístic castellà,
enumerats en l’article 36 de la llei, la incorporació s’ha de fer de manera
progressiva, atenent la situació sociolingüística particular, de la manera
que reglamentàriament es determine. A més a més, l’article 19.2 prescriu
que al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació
del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja sigut la llengua
habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a
utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.
El professorat valencià ha estat al llarg d’aquests anys una de les
claus en la recuperació del valencià i un referent en pràctiques educatives
innovadores amb relació a l’ensenyament-aprenentatge de llengües.
No obstant això, les dades demolingüístiques disponibles i els informes
d’avaluació educativa confirmen la necessitat de corregir els desequilibris
de competència i ús del valencià en el conjunt de la població
escolaritzada, com també la manca de domini efectiu de l’anglés com
a llengua de comunicació internacional. Aquest fet, en un context com
l’actual i amb els acords i objectius marcats per les institucions europees
ja esmentats i la voluntat del govern valencià, ha de ser corregit i
millorat decididament.

Constitució espanyola 1978

En aquesta entrada he seleccionat dos articles molt importants de la constitució espanyola de 1978 en els quals es mostra el dret a usar les diferents llengües del nostre país i el dret a l'educació que són els temes principals del blog. A més crec que des de l'escola ha de començar-se a donar més importància a les diferents llengües del nostre país perquè siguen un ben cultural de tots els espanyols.

Article 3.
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els
espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives
Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya
és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

Article 27.
1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
2. L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la
personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència
i als drets i a les llibertats fonamentals.
3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares
per tal que els fills reben la formació religiosa i moral que vaja
d’acord amb les seues conviccions.
4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
5. Els poders públics garanteixen el dret de tots a l’educació,
mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació
efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres
docents.
6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de
creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals.
7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran
en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per
l’Administració amb fons públics, en els termes que la llei establesca.
8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema
educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.
9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reunesquen
els requisits que la llei establesca.

Llums i ombres de l'educació infantil

L’escola bressol catalana té una llarga tradició i ha estat pionera a Espanya. La Segona República, l’emancipació laboral de la dona i el moviment pedagògic de l’Escola Nova van propiciar la creació de les primeres escoles bressol a l’Estat. Però la Guerra Civil i la dictadura van estroncar aquest camí. No va ser fins als anys seixanta quan hi va haver una reivindicació per una renovació pedagògica basada en model anterior i una defensa de l’escola pública i de qualitat. Així comença l'article de Natalia Segura Raventós, Oriol Solé Altimira sobre l'educació infantil, si voleu llegir l'article complet punxar en l'enllaç que trobareu a continuació http://www.vilaweb.cat/noticia/4047607/20121016/llums-ombres-leducacio-infantil.html

Les matématiques, com afirma Le Lionnais (1976), "constituïxen un de les formes més reveladores i surprenents del pensament humano". Per això "fer matemàtiques" en qualsevol nivell, és (o hauria de ser) sempre una tasca apassionant, enriquidora i única.

Les matemàtiques a infantil, poden ser considerades com elementals, obvies i evidents, son coneixements que, amb el temps, fen de manera natural i creem que no hi ha que saber res més que fer-les. Res més lluny de la realitat. Per a Rusell "la cosa mes fàcil i clara de les matemàtiques no és el que apareix lògicament al principi, és, des de el punt de vista de la deducció lògica, es presenta poco més o menys cap a la meitat."

Les matemàtiques a infantil son importantísimes per a desenvolupar als xiquets i xiquetes en la resolució de problemes del dia a dia. Les estructures que aprenguen a la escola seran utilitzades després per a la vida quotidiana i faran que el seu aprenentatge siga més fàcil i sencill.